El període d'adaptació a l'escola bressol.

Tots sabem la importància i moltes vegades la dificultat que té el període d'adaptació, pels infants, a l'escola bressol. Avui també us deixo una pàgina web on es parla del tema, un escrit  i uns enllaços molt interessants. 

El Procés d’Adaptació

L’assistència a la llar d’infants suposa per al nen i la nena començar a familiaritzar-se amb persones, espais i materials diferents als coneguts en el seu àmbit domèstic. Aquest canvi farà que vagi ampliant el seu món i descobreixi les pautes de comportament dels grups socials que l’envolten.

Per a molts dels nens i nenes, l’assistència a l’escola bressol suposa la primera sortida de l’àmbit familiar i per tant, un allunyament dels models de referència. els exigeix un esforç d’adaptació a uns espais, ritmes, rutines, companys i adults amb els quals haurà d’establir relacions. Però al mateix temps, la llar suposa una oportunitat per créixer i madurar, per afirmar-se en la seva pròpia identitat i iniciar d’aquesta manera, el coneixement i l’adaptació al món exterior.

El nen i la nena han de ser capaces d’assimilar els canvis que suposa aquesta nova etapa en la seva vida quotidiana i per a això, considerem de gran rellevància iniciar el curs amb el que anomenem Procés d’Adaptació.

El període d’adaptació és “el camí o procés mitjançant el qual el nen i la nena van elaborant des del punt de vista dels sentiments, la pèrdua i el guany que li suposa la separació, fins a arribar voluntàriament a una acceptació interna de la mateixa“.

Per realitzar aquest “assoliment” el nen i la nena necessiten, entre altres coses, temps, el seu temps concret. Cal tenir en compte que tots els nens i nenes no són iguals, per tant l’adaptació d’uns i d’uns altres també serà diferent. Hem d’evitar comparacions, ja que això no beneficiaria a ningú i menys als propis nens.

Volem aconseguir per a tots els nostres alumnes un procés individualitzat que els permeti adaptar-se al seu propi ritme, proporcionant-li a cadascun les ajudes que necessiti segons les seves característiques.

La col·laboració dels pares serà fonamental perquè junts ajudem al fet que els nens i nenes vegin la llar com una casa que els dóna seguretat, confiança, que els ofereix la satisfacció de les seves necessitats, que els estimula, en definitiva, una casa on desenvolupar-se i créixer feliços.

Desde la Llar d’Infants Gaudí aconsellem una entrada gradual, dediquem tot un mes a l’adaptació dels nens, d’aquesta manera aconseguim que els nens coneguin l’espai, es familiaritzin amb les educadores i amb els diferents ambients i rutines de la llar de manera progressiva. És important començar amb poques hores d’assistència, arribant progressivament a l’horari establert per cada família.

El primer dia, demanem a les famílies que passin un període de temps a l’escola juntament amb l’infant. És molt important que aquest primer dia sigui el pare o la mare qui acompanyi l’infant. D’aquesta manera, tant els pares com els nens comencen a conèixer a l’educadora i establir un lligam de col·laboració i confiança mutu. De la mateixa manera que els nens contacten per primer cop amb els que seran els seus companys durant la resta del curs.

El segon dia, l’infant ve amb un familiar a la llar. No és imprescindible que siguin els pares, poden delegar en algun avi, tiet,…Estaran tots junts jugant. Passada una estona, demanem als familiars que marxin i deixin al nen durant un breu temps amb l’educadora. Al cap d’uns 30 minuts els familiars tornen a recollir al nen/a i reben feedback per part de l’educadora de com ha estat durant aquella estona.

El tercer dia, l’infant torna a la llar acompanyat de la seva família i durant una estoneta, més breu que el dia anterior, estaran tots junts jugant i coneixent a l’educadora, als companys i l’espai. Posteriorment, demanem als pares que realitzin el mateix procés que el dia anterior, que marxin una estoneta i desprès tornin. Aquesta vegada, el temps que els nens estaran sense els pares serà superior que el dia anterior.

No és aconsellable que els pares desapareguin mentre l’infant està distret, ja que li provoca inseguretat i sentiment d’abandó. Demanem que tothom s’acomiadi del nen/a quan marxi, i breument li expliqui que en una estoneta tornen, mentrestant ell pot continuar jugant.

A partir del quart dia, els nens ja poden fer la jornada complerta si els pares així no necessiten. De tota manera, volem recordar que és millor una entrada gradual i progressiva a la llar, pel que dediquem tot un mes a que els nens s’adaptin al seu ritme.

El nostre objectiu principal és aconseguir que l’infant pateixi el menys possible els efectes negatius de l’adaptació. Com a educadores tractem de crear un vincle afectiu basat en la confiança amb els infants, acaronant-los quan ploren, els escoltem quan parlen, els acompanyem en els àpats i sempre que volen descansar.

L’adaptació és un procés que considerem fonamental, el qual s’ha de valorar qualitativament i mai quantitativament. No existeix un temps o una data límit en que podem dir que els nens ja estan adaptats. Cada infant segueix el seu ritme i té les seves pròpies necessitats.

Aquí teniu enllaços parlant del període d'adaptació. Espero que us siguin útils!!! 

http://www.infantsgaudi.com/?page_id=439

http://infancia0-3.blogspot.com.es/2008/09/ladaptaci-lescola-bressol.html

http://ebressol.paeria.cat/el-proces-adaptacio.asp